Barri Gòtic: Diccionari

Detritus: excrements de coloms.

Claustre: Convent o monestir. Acabar els seus dies en un claustre. La pau, la solitud, del claustre.

Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval. Una necròpolis etrusca.

Llòbrec: Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

Deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L’il·lustre catedràtic i els seus deixebles.

Persona que segueix la doctrina d’algú. Havia estat deixeble d’un metge naturista.

En mitologia els romans són deixebles dels grecs.

Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. Tenir cura d’algú o d’alguna cosa. Prendre cura d’algú o d’alguna cosa. Posar cura en una feina. Prendre, tenir, la cura d’instruir un noi. Donar a algú la cura d’alguna cosa. Fer una cosa amb molta cura. Llibre publicat sota la cura de l’Institut. Tenir l’ànim lliure de cures.

Bohèmia: Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici. 

Sinagoga: Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat.

Timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

Esmunyiu: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor

Emblemàtics: Que conté un emblema, que representa a la manera d’un emblema. Figura emblemàtica. Llenguatge emblemàtic. Personatge emblemàtic.

Eixam: Multitud d’animals petits, particularment insectes. Hi havia un eixam de mosquits.

Orfebres: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.

Munió: Gran nombre de persones o de coses. Una multitud de curiosos. La multitud d’estels.

Policromades: de molts colors.