Introducció

Hola a tots i benvinguts al nostre bloc!

Som un grup de nois: en Rubén, l'Adrian, en Julià i l'Alex. Som de 3A i estem preparant un treball sobre els diferents barris de Barcelona. Tots són ben diferents i cadasucn té un encant especial que fa que vulguis tornar.

Els quatre barris són:
- Rambles.
- Barri Gòtic.
- Montjuïc.
- Eixample.

Hem recorregut tots quatre itineraris i hem acabat el dia fets pols, però ha valgut la pena per conèixer una mica millor la nostra ciutat.

Hem tingut moments de tornar-nos bojos i moments per riure, per córrer, per menjar... Ha sigut una vivència que mai oblidarem.

Aquí deixem uns quants dels de riure:

Esperem que us agradi molt i que veieu que Barcelona és una ciutat fascinant, (boja), enriquidora... amb un munt de coses per descobrir!

Sortida a les Rambles - Tot Ramblejant.

A casa vam començar a preparar una mica l'itinerari. Trobem que la rambla, abans, era una baixada d'aigua. Ara, en canvi, és un camí per on passa la gent. De llarg fa 1,2 km i té diferents trams, amb noms significatius de la zona on són. Es diuen: 
- Rambla de Canaletes 
- Rambla dels Estudis 
- Rambla de St. Josep 
- Rambla dels Caputxins 
- Rambla de Santa. Mònica 

Aquest dia el vam començar una mica cansats, ja que havíem de agafar el metro molt d'hora, (encara que no sabíem el que ens trobaríem ...) Aquí vam posar una mica en comú les idees que teníem sobre aquest recorregut, i on ens havíem de presentar . 
Arribem a Canaletes a les 8:50, molt puntuals! Sempre es diu que si beus d'aquesta font, tard o d'hora tornaràs a beure. També és important perquè el Barça celebra aquí els seus títols! 
Els celebra aquí perquè antigament, tothom es reunia aquí perquè era on es posaven els reporters i penjaven pissarres amb els resultats. 

Aquí deixem una foto, en la qual sortim tots a aquesta font tan emblemàtica per a Barcelona. 

A partir d'aquí, va ser una mica un caos. 
Comencem a baixar la rambla, buscant a la dreta un nom de pintor català. Trobem un pintor, però busquem per viquipèdia i era de Madrid, així que continuem cap avall ... Nosaltres no sabíem que era per aquí! En llibret posava català, no madrileny! 

Al cap ia la fi, arribem al museu MACBA (per un altre carrer, però vam arribar). Aquí vam tenir un altre problema. No trobàvem l'entrada: '(. 
Després de donar diverses voltes, entrem en una recepció, per a aquest dia, el museu estava tancat. Sort que vam veure que exposaven obres de cultura contemporània. Aquest museu el va construir Richard Meier el 28/11/95. És un edifici curiós, i la part davantera és molt cridanera. 

En sortir, vam tenir el tercer problema del dia per trobar el CCCB. 
Prenem el carrer en sentit invers. En arribar a una gran façana, ens vam adonar que anàvem malament. 
El CCCB va ser construït l'02/25/94 per Albert Viaplana. Igual que al MACBA, s'exposen obres de cultura contemporània. Abans de ser un museu, al s. XVIII, era una casa de Caritat 
Just davant, hi ha la UB (Universitat de Barcelona). Pertany a la Facultat de Filosofia i de Geografia i Història. 

A Barcelona, hi ha 8 universitats: 
- U. Politècnica de Catalunya 
- U. de Barcelona 
- U. Autònoma 
- U. Pompeu Fabra 
- U. Ramon Llull 
- U. Internacional de Catalunya 
- U. Abat Oliba 
- U. Oberta de Catalunya 

Després sortir amb facilitat cap al carrer del Carme, ja que l'havíem vist feia una estona. Al pati interior del núm. 47, hi havia: 
- La Biblioteca St. Pau - Sta Cruz 
- La Real Acadèmia de medicina 
- L'Institut d'Estudis Catalans 

Més tard, vam arribar a l'Església de Betlem. Aquesta església pertany a l'estil barroc, de l'ordre dels jesuïtes. Aquesta església va ser destruïda el 1936, cremada. Una cosa curiosa que ens va passar va ser, dins, una monja li va dir a unes noies que anaven amb nosaltres: vagi amb pantalons massa curts, és una falta de respecte. Sortim rient d'allà. 





Uns passos més endavant, arribem a Porta Ferrissa. Aquí ens va ajudar un home molt simpàtic, que ens va explicar tota la història de Port Ferrissa. 
Porta Ferrissa significa ''porta de ferro''. Vivia el Duc de la Victòria. Al mateix carrer hi ha un temple maçònic, amb escales de 7 en 7 (signe, pel que va explicar, jueu), al núm. 11. Les portes s'obrien i tancaven la ciutat.

Rambla Barcelona, Palau de la Virreina

Una vez que me pasábamos por Liceo había un palacio llamado Palau de la Virreina. Era un palacio muy bonito, nos gustó mucho, pero era demasiado grande.

Las calles de la rambla se nos encontramos con el mercado de la boqueria son unos Calles muy anchos y grandes , venden muchas cosas, como batits. Tiene una superficie de 2583metros cuadrados. Y despues pasamos por el bar Pinotxo.

Es un palacio situado en la Rambla, en la ciudad de Barcelona. El edificio constituye uno de los mejores exponentes de la arquitectura civil de estilo barroco de Cataluña. Las dependencias y el patio del palacio constituyen la sede del área de cultura del Ayuntamiento de Barcelona.

En 1776, Manuel de Amat y junio, marqués de Castellbell, volvió a Barcelona con una gran fortuna, que había ejercido desde 1761. Como muestra de su riqueza se hizo construir este suntuoso palacio mezcla de decoración barroca y rococó . Fue construido. entre 1772 y 1778.

Nos fuimos del palacio, y en medio de la rambla estaba Joan Miro, recibe el nombre quebradizo.

El liceo es un edificio muy grande tiene la función de hacer teatros de ópera.

La plaza real la diseñó un arquitecto que se llama Daniel Molina en la plaza real hay 1 Fuente con 3 figuras que representan tres hermanas de la mitología grecorromana.

Sortida a les Rambles - L'edifici de les Drassanes

Després de tant de temps caminant arribem al final de la rambla. Sol · licitem informació a uns policies que anaven a cavall. Van ser molt amables i ens van donar totes les indicacions que ens feien falta per arribar a les drassanes, les quals són les més grans i completes de tot el món. 

Les drassanes per si no ho sabíeu, és on antigament és construïen els vaixells al s.XIII, actualment és el museu marítim de Barcelona. 

Després de caminar uns quants metres fora del museu, ens trobem amb el gran monument de Colom. Assenyala al costat contrari d'Amèrica, al sud est. Això no té molt sentit, ja que l'estàtua és per recordar la trobada d'Amèrica, i l'estàtua assenyala cap al costat contrari.

Sortida a les Rambles: Govern Militar - Palau de Mar

Vam anar cap al govern militar "xino-xano''. Estava tancat, així que no vam poder veure gaire cosa, encara que teníem curiositat per visitar-lo.
Uns metres més enllà hi habien unes quantes estatues humanes que una d'elles era una mena de nina blau, i li vam donar cinquanta cèntims per fer-nos una foto. Després vam anar cap al paseig maritim, que per cert a mi m'agrada molt, i vam veure que hi habien moltes golondrines com unes 15 o més, que són un tipus d'embarcació turistica propulsada a motor. 

Barrio Gótico

Primero fuimos al centro de la plaza catalunya donde a los pocos minutos de estar nos dimos cuenta de que había un dios grecorromano en el tejado de un edificio este dios era hermes el único que podía transpasar la barrera del inframundo y regresar al olimpo, unos minutos después fuimos a la estatua donde habían dos inscripciones una en el suelo y el otro en la pared.

En la pared ponía: Francesc Macia i llussa president de la generalitat
de catalunya, vilanova i la geltrú 1959 Barcelona 1933.

Retrat del president macia realitzat per josep clarà l'any 1932 interpretacio de josep maria subirachs 1990..

Y en el suelo ponía: Essent president de la generalitat de catalunya el molt honorable sr jordi pujol i soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desebre de 1991.

Después de estar un buen rato en la plaza decidimos continuar el recorrido yendo por un callejón a la izquierda del hard rock café, este callejón parecia que no tenía salida pero tenía una escondida.

esta salida daba a una plazoleta (la plaza de Ramon amadeu, era un escultor español que vivió 76 años) donde estaba la iglesia de estilo gótico santa anna, del año 1300. Segimos el callejón que había y giramos a la derecha donde había otro carreron con 7 farolas de estilo gótico, siguiendo este callejón había otra plaza donde habían tumbas romanas.

Pasaron los minutos hasta que llegamos a portaferisa (Se dice portaferrisa porque es una de las entradas que había en la muralla), comenzamos a tener un poco de hambre cuando girar pero una calle muy estrecha que al final y había una chocolatería , nos dimos pasar un buen rato comiendo churros, chocolate, ensaimadas ... cuando nos dimos cuenta que en las tiendas que habían cerca podíamos hacer unas cuantas fotos a los códigos QR, mas tarde vimos una plaza que se llama plaza del pino llama así porque antiguamente abuela unos pinares pero ahora sólo hay un pino, aparte había una iglesia de estilo gótico, salimos por el callejón ave maria (Este idioma se latín y es un pilar base porque es el nacimiento de la nuestra lengua).

Al cabo de unos metros giramos a la derecha en una calle donde había tiendas pequeñas de toda la vida, nos dimos cuenta de que no las podíamos encontrar en nuestro barrio porque son más antiguas, unos metros más abajo había una cruzada de cuatro callejones fuimos por uno de los cuales había todavía restos de la antigua muralla nos dimos cuenta cuento porque sobresale de la pared, hicimos preguntar si había una estatuilla nos dijeron que la sacaron pero que era le san ramon del CRAI, no muy lejos de donde estábamos se encontraba la sinagoga pero estaba cerrada era una puerta pequeña y escondida que conducía a una habitación bajo tierra la cual forma parte de una iglesia.Vem seguir andando hasta una plaza que tenía cinco Esquines y marcas de bala en la pared de la iglesia.

Barrio Gótico

Después de perdernos  por los caminos laberínticos del barrio gótico, llegamos a la plaza . Tiene unos  fanales de estilos góticos como los de la plaza real. Lo extraño és que sólo hay un fanal enganchado en la pared. En la plaza hay una placa que dice:

- El P. Juan Gallifa y el DR. Joaquin Pou, D. Juan Massana y D. Salvador Aulet, D. Jose Navarro y D. Pedro Lastortras, D. Julian Porter y D. Ramon Mas sacrificaron su vida por dios, por la patria, y por el rey. La ciudad agradecida enaltece aqui perpetuamente su memória MCMXXIX = 1929.

En la calle de la Piedad hay otra placa que dice:

- Dice la madre gitana dobera estrip y de leal nació de dignidad poetica es de Joan Salvat Passeig. 

En el Fossar de les Moreres no se entierra a nungún traidor: hasta perdiendo nosotros por banderas será la lurna del honor los mártires de 1714.

La Catedral de Barcelona, construida en 1855 ´por el arquitecto Josep Oriol Mestres,
es de estilo gótico, después fuimos hacia la Casa dels Canonges, esta casa, como el resto de las que conformaba la manzana, servía de residencia de los canónigos regulares de la Seo a partir del siglo XIV, cuando éstos abandonaron la clausura. 

Muy cerca está el templo romano que tiene unas columnas muy antiguas que són del s.I a.c. Después volvimos al la calle de la Pietat, para ir al Palau del Lloctinent que es la residencia de los condes de Barcelona y más tarde de los reyes de la Corona de Aragón. Fuimos hasta la plaza del Rei, si vemos alrededor de la plaza vemos El Tinell, sobre el que se levanta la torre conocida como Mirador del Rey Martín, la capilla de Santa Ágata y el palacio del Lloctinent. El edificio que cierra esta plaza rectangular es la Casa Padellás, que data del siglo XVI y que fue trasladada piedra a piedra desde su ubicación original, en la calle Mercaders.